Salvatge, voraç i creativa: així va ser la vida de la pintora Suzanne Valadon. Filla d'una bugadera vídua, va fer i va anar de tot abans de dedicar-se a la pintura: modista, obrera, florista d'una funerària, cambr...

Salvatge, voraç i creativa: així va ser la vida de la pintora Suzanne Valadon. Filla d'una bugadera vídua, va fer i va anar de tot abans de dedicar-se a la pintura: modista, obrera, florista d'una funerària, cambrera, acròbata, model… Però, en aquell Montmartre parisenc de finals del segle XIX i inicis del XX, en un moment en el qual les dones quedaven relegades al saló burgès, al claustre conventual, a la màquina proletària o al llit prostibulari, Suzanne no es va deixar encasellar.

Model d'alguns dels artistes més aclamats de la primera modernitat, com Renoir, Degas o Toulouse-Lautrec (qui la va batejar tal com ara la coneixem), no va trigar a convertir-se ella mateixa en una famosa pintora. Així, entre llenços, amants i alcohol, va aconseguir sortir de l'extrema misèria en la qual havia viscut fins al moment i va començar a gaudir del reconeixement dels exigents cercles artístics parisencs i d'una notable fortuna que no el va preocupar malgastar abans de morir. Entretant, va pintar la seva vida de colors, se la va menjar a mossegades i se la va beure d'una tirada. Va prendre les regnes del seu destí i va decidir per ella mateixa, i per això també es va autoretratar infinitat de vegades, en una cerca constant de conèixer-se i comprendre's.

Ànima lliure, esperit inquiet, mala mare, bona filla, amant tan inoblidable com egòlatra i artista genial, Suzanne va ser, sobretot, una dona que va saber deixar rastre. I aquest rastre a la fi arriba fins nosaltres com es mereix, com el d'una pintura rupturista en el seu temps i genial per a l'eternitat.