Andrés Carranque de Ríos (1902-1936), anarquista set-ciències, don joan repentinat amb bigoti estil Errol Flynn, afeccionat a la literatura, decidit a convertir-se en un gran escriptor, només va tenir trenta anys per inte...

Andrés Carranque de Ríos (1902-1936), anarquista set-ciències, don joan repentinat amb bigoti estil Errol Flynn, afeccionat a la literatura, decidit a convertir-se en un gran escriptor, només va tenir trenta anys per intentar-ho. Tant bon punt començava a ser valorada la seva escriptura a Madrid, als anys trenta, va emmalaltir. La intel·lectualitat i el públic proletari no podien interessar-se pels seus llibres plens de cinisme contra la burgesia, l’exèrcit, l’església i l’aristocràcia estaven més ocupats en sobreviure els dies infausts de la guerra civil, que en aprendre a valorar l’escriptura incisiva d’aquest rebel autodidacta. Tot i això la seva carrera literària va resultar vertiginosa dins del panorama literari de la preguerra. Tipus vulgars, dones de bordell, obrers que lluiten, idealistes desenfocats i nens que passaven gana son els personatges que caracteritzen la narrativa de Carranque. La ideologia anarquista tenyeix “la vida difícil” per donar-li un sentit buscat des de l’òptica ideològica. L’autor fa una lectura derrotista dels seus contemporanis. El gran idealista que protagonitza la novel·la és una víctima més de la societat que avança amb passes agegantades cap al capitalisme i l’egoisme. No hi ha opció: misèria o mort. Aquesta és la dura elecció de batega entre les pàgines de la novel·la.