Carmen Arteaga

Després de veure com s’esvaeix el seu somni de ser ballarina professional, la Mini, empesa pel seu amic Chris, fa una llista de coses pendents per celebrar tot el que la vida encara li pot oferir. Coses que inclouen petons, carícies... i amb les quals l’Alex, l’arrogant germà gran d’en Chris, sembla més que disposat a ajudar-la.

La Gia Guerrero ho va perdre tot als Jocs Olímpics. Des d’aleshores, viu només per assolir la perfecció.

L’Aarón Torres també té comptes pendents amb el passat, però continua lluitant contra els seus propis fantasmes.

Ella busca el control; ell mai no l’ha tingut.

Una gimnasta amb cicatrius invisibles i un boxejador incapaç de mantenir-les ocultes. Dos camins que mai no s’haurien d’haver creuat i una connexió que ho canvia tot. Perquè hi ha ferides que només es curen quan les deixes respirar, i amors que ensenyen a volar més alt que la por.

L’Ágata Belmonte, la diva més gran del cinema espanyol, ha mort. Mentre el país plora la seva pèrdua, la seva neboda Malena es veu obligada a tornar a Madrid i afrontar el record d’algú a qui mai no ha pogut perdonar.

Als ulls del públic, l’Ágata va ser una icona. Per a la Malena, en canvi, va ser una dona egocèntrica i cruel, obsessionada amb la seva imatge i la seva carrera. Per això, tan bon punt va tenir l’oportunitat, va fugir del seu costat. I potser per això li resulta tan desconcertant que la seva tia li hagi deixat el més valuós que posseïa: el relat de la seva vida. I, amb ell, una sospita inquietant: probablement el més dolorós de l’Ágata no eren les seves mentides, sinó tot allò que va decidir callar.

En vuit cintes de vídeo, gravades per un jove i irresistible documentalista, l’actriu ho confessa tot. A través d’elles, la Malena podrà reconstruir no només el passat de la seva tia, sinó també el seu propi.

En Diego té clar que el cor és un òrgan destinat a bombejar sang pel cos i que la seva funció és evitar que et moris.

La Nora creu en les ànimes bessones, en un amor dels que travessen el temps, l’espai i fins i tot altres mons.

La Laia viu enamorada del mar, però és incapaç de respirar quan és a prop seu.

En Pablo “habita” una galàxia llunyana i necessita una llum que l’ajudi a orientar-se.

Una illa amb personalitat múltiple, veïns que es converteixen en família, dues històries improbables i quatre cors que bateguen més acompassats del que es pensen. Ah, i el vent. El vent mai no deixa de xiuxiuejar.