Natalia Brown

Quan a l’Olivia li trenquen el cor en mil bocins, decideix que ha arribat el moment de començar de zero. L’oportunitat perfecta apareix en forma de feina com a hostessa de vol, una porta oberta a nous horitzons.

Tanmateix, el viatge cap a la recuperació no serà precisament tranquil. En plena travessia es toparà amb un pilot tan exasperant com irresistible, disposat a posar a prova la seva paciència… i alguna cosa més.

L’Andrew Jones sempre ha estat el fill perfecte. Descendent d’una família dedicada durant generacions al món de l’aviació, el seu futur està curosament traçat per convertir-se en comandant. El que no figura en el seu pla de vol és l’Olivia, la primera noia capaç de travessar la seva cuirassa i desviar el seu rumb cap a un destí inesperat.

La Blair, una jove marcada per la pèrdua i l’addicció, intenta refer-se a través del ballet, mentre l’Archie, un pianista de família benestant, lluita per trobar el seu lloc al món. Quan els seus camins es creuen a Edimburg, neix entre ells un amor tan intens com tempestuós. Junts aprendran que estimar també pot fer mal i curar alhora. Una història de segones oportunitats, art i redempció sota la pluja.

L’Eden Harris somia amb ser guionista com el seu avi Noah, però no s’imagina que la trobada amb en Jamie, el seu professor frustrat i apassionat del cinema, canviarà la seva vida i la seva manera d’estimar. Entre classes en un teatre abandonat, tots dos descobreixen com l’art pot reactivar els somnis adormits. Paral·lelament, als anys 70, en Noah viu un amor prohibit que marcarà la seva carrera i el seu llegat. Dues èpoques, dos amors i una mateixa passió pel cinema que uneix els seus destins.

Aquesta és la història de la Leia, una noia que sempre s’ha sentit fràgil davant del món, una noia que un dia va deixar de fer coses per ella, que no es va estimar de la millor manera i que haurà de trobar l’equilibri entre l’amor que sent per ell i el seu propi.
Dos pols oposats. Dues vides. Una cançó.
O moltes. Una altra oportunitat.
I tots aquells acords que sempre, malgrat tot, els havien d’unir.