Ernest Prunera

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA Una novel·la vibrant ambientada en els anys fundacionals de Catalunya. La lluita pel poder, la fe i la identitat a l’ombra de l’Imperi carolingi.

Any 843. L’Imperi carolingi s’esberla després de la mort de Lluís el Pietós, i les lluites entre els seus successors sacsegen tot Europa. Al sud, la Marca Hispànica —terra de frontera entre cristians i musulmans— es converteix en un territori en disputa, colpejat per ràtzies sarraïnes, conspiracions nobiliàries i ambicions de reis llunyans.

Enmig d’aquest escenari convuls, en què el poder canvia de mans i la fidelitat es mesura amb espases, un jove musulmà lluitarà per no perdre’s a si mateix. Marwan, fill d’un valí sarraí i amant dels llibres, és forçat a fer la guerra. Però, un cop capturat pels cristians, és nomenat preceptor del fill gran del comte Sunifred, senyor d’Urgell i Cerdanya. Guifré, el seu alumne, és un infant reservat i obstinat que un dia serà conegut com Guifré el Pilós, pare llegendari de Catalunya.

En aquella cort dividida per les intrigues i assetjada per la por, Marwan coneixerà l’amor i la traïció, i haurà d’enfrontar-se al pes d’una ombra que li rosega l’ànima.

Quan s’allunyi la tempesta és una novel·la històrica d’alta volada narrativa sobre els nostres orígens, però també sobre la fragilitat de la pau, el pes dels errors i la set de redempció que batega sense treva.

Joan Ferragut, un escriptor d'èxit en hores baixes a causa de la recent mort de la seva dona i el seu únic fill en accident de trànsit, es desplaça a la Baronia de Mancamans, un poble aïllat entre muntanyes, on ha heretat una vella mansió. Només arribar descobrirà que el cuidador de la mansió ha aparegut penjat d'un roure proper a la decrèpita casa, en el que aparentment és un suïcidi. Però mentre intenta concentrar-se en la novel-la que hauria llançar-se de nou a la fama, Ferragut descobrirà que hi ha gent al poble disposada a matar per accedir al que porta ocult durant anys al soterrani de la mansió.