Laura Garzón

Explico històries des que meÂ’n recordo. Amb deu anys aconseguia que els meus amics deixessin de jugar a cuit i amagar, de donar puntades a una pilota o de barallar-se per saber de qui era la corda, per reunir-se al meu voltant i escoltar els meus contes.
Vaig viure “la movida” famosa dels 80 i vaig publicar en el primer número de “La Luna de Madrid” un article al costat dÂ’un altre de lÂ’Almodóvar! Quines coses!
Em vaig llicenciar en Publicitat i em vaig enganxar tant al vertigen de les multinacionals publicitàries que, per redactar textos que seduïssin al consumidor em vaig oblidar de la passió per escriure les meves pròpies històries.
Un dia em vaig llevar, em vaig mirar al mirall i no em vaig saber trobar. Aleshores vaig obrir un document en blanc i em vaig començar a buscar entre les meves paraules. “Promesas de Arena” son les primeres línies i els meus primers passos com autora.